Una nit molt màgica
 
Eren prop de les sis de la tarda. Al paller del mas Monró, una festa molt especial acabava de començar.
La petita Tània feia 7 anys i havia convidat tots els seus amics per celebrar-ho d'una manera molt especial. Tota entusiasmada, la Tània va proposar:
- Ep! I si fem una competició per veure quin de nosaltres, amb els nostres poders, fa la trapelleria més sonada?
- Quina gran idea! -van exclamar tots alhora.
La Níngel, la seva millor amiga i confident, va moure enèrgicament les seves orelles punxegudes i, amb la seva espasa peculiar, en un tancar i obrir d'ulls va tallar les ombres de tots els assistents. En pocs segons, tot un munt d'ombres corrien paller amunt i paller avall.
-Torna! Vine cap aquí! -cridaven tots a les seves ombres.
Níngel! Això no fa gens de gràcia! Au va, torna a enganxar-nos a cadascú la nostra ombra- es queixava en Toca-Fusta. Mentrestant, el petit i forçut Pica-solta, es dedicava a bufar a l'orella dels convidats provocant-los pessigolles de cap a peus.
-Ha, ha! Prou, prou! Pica-solta! No ens bufis més, que no puc parar de riure! -es planyia la Tània.
El Follet Verd i en Pitus s'ho miraven divertits asseguts damunt d'un munt de palla. Entre rialla i rialla, en Toca-Fusta, que es podia convertir en tot allò que volgués, va decidir que la seva trapelleria seria convertir-se en vent i fer voleiar tots i cadascun dels convidats a la festa.
-Ha, ha! Això és una broma de mal gust, Toca-Fusta! Ha, ha! Per què no et dediques a treure't la berruga del nas enlloc de marejar-nos d'aquesta manera! -va exclamar la Níngel que anava donant voltes i seguia sense poder parar de riure. Mentre els altres reien i s'ho passaven pipa, en Toca-Fusta i el Follet Verd varen marxar de puntetes i sense fer soroll. Eren quasi les vuit. Havia arribat l'hora del pastís! (...)

Sònia S., Bernadet Fontseré i Pujol i Elisenda Queralt Monsó

UNA NIT MOLT MÀGICA
Escriptura creativa i il.lustració, 47 x 63 cm
Fundació CMPPO
Preu actual obra: 100€
Que és?